LaCasaCalba, cultura popular contemporània

contacte: lacasacalba@gmail.com. agenda actualitzada: www.myspace.com/lacasacalba

dimarts

Produccions [festival pop al carrer].

4rt pop al carrer.


FEST (IV) AL RAS.


Enguany celebrem la quarta edició del Pop al carrer. El dia? Divendres 18 de juliol. El lloc? Passeig dels Tarongers, platja de Tavernes de la Valldigna, zona de la Goleta. I com? Com cal, amb cinc sendes ben variades, novelles i no tan no velles.


Obriran camí els i l’EMMA GET WILD, americana a la valenciana, floret luxuriant i de luxe, amb elements de Mr. Vértigo i de Néstor Mir y las Potencias del Este. Els corifeus de la salvatgia seran les sis cordes de Salva Fito i el corprenedor cant d’Isa Castro.

Per forest medieval i flor folk Dylan de ginesta, resseguirem les petjades d’un inveterat cantautor de Lleida: XAVIER BARÓ. A veu i guitarra.

Tot seguit li tocarà l’acte a Carles Sanjosé, SANJOSEX, qui trinarà entre Tarongers en format de trio. Sanjosex és saba nova vivificant de la cançó d’autor catalana. L’any passat publicà Temps i rellotge [Bankrobber], potent disc fonedor del cerumen de crítica i públic.

Una vegada ens haja fet l’acte el ménage à trois empordanés, les nostres orelles deixaran pas a la parella més luddita de l’era postindustrial. Sentirem, així, estralls de la destrucció de telers mecànics, moviment obrer, d’obra d’art, que Buscaastella; partit d’artistes– descórrer els tels. Des d’Alcoi –d’on sinó?–: iX. Cançons d’amor i activisme mil·lèsim.

Acabarem la caminada a la percaça de l’amanita muscaria, el fals reig, el reig de fageda, el reig foll o el matamosques, que tant se val. Acabarem –tot s’ho val– sobre el pinacle, tocats del bolet, en viatge psiquedèlic, hierofantats pels REIGBORD [Arenys de Mar], música de fusió que fusionarà l’areny de la Goleta amb l’estepa de Sibèria. Com plurifica el seu disc: tinguem unes Bones festes.

[L’itinerari proposat es farà sota timó d’HÈCTOR ARNAU, actor i poeta valencià, i DANIEL OLMO, artista visual, integrant del grup alcoià VerdCel. Amenaça d’amenitzar la xARANGA cOSMICÒMICA. És pels sponsors Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, Mancomunitat de la Valldigna, que podrem deixondar unes hores del sopor de l’estiu. Productora de tot això: LaCasaCalba. Col·labora Arcotema, SL.]

PROGRAMA:


20.30 Hèctor Arnau [actor i poeta, València].

Una edició més, mestre de cerimònies. Introduirà bandes i solistes, i, a banda, ens regalarà tot solet trossets del seu darrer espectacle: Cossets. Quadern escolar dels bàrbars.

21.00 Emma Get Wild [folk-rock, València].
www.myspace.com/emmagetwildspain


Finalitzarà l’estiu i publicaran nou àlbum: These sounds that make the animals, el segon de la seua trajectòria. Mentrestant, lluny del mainstream, s’han autoeditat el Little red EP, amb quatre noves cançons en la línia de foc del folk-rock nord-americà d’ara i de sempre. Salva Fito i Isa Castro són l’Adam & l’Eva d’Emma. Però en aquesta ocasió no estaran sols amb la criatura. Els acompanyaran bràmuls –fàmuls rebels?– de Mr. Vértigo i Nèstor Mir y las Potencias del Este.

22.00 Xavier Baró [cantautor amb destral, Lleida].
www.myspace.com/xavierbaró

Trobaró d’Almacelles [Lleida] will always walk alone. Passat de moda passant de les modes, segueix notes modals que el porten a trobes com ara Cançons del temps de destrals [Satchmo, 2004] o Flors de joglaria [Quadrant, 2006], Millor Disc de Cançó 2006 segons la revista musical Enderrock. Així, el flux musical de Baró és un flum constant, on el gra dels trobadors provençals passa pel garbell de la Catalunya interior, franja de terra seca que abasta tot el Ponent i acarona Aragó i País Valencià.

23.00 Sanjosex [cançó, la Bisbal d’Empordà].
http://www.sanjosex.com/

Aquest cantautor és, El Periódico dixit –per a allò que ens interessa: Roma locuta–: "El més prometedor cantautor que ha aparegut en la requetenova cançó des d’Albert Pla". Pot ser-ho. I pot ser també nascut d’un grafitat In this WC Bob [Dylan] fucked Beck. O d’una bacanal on també hi hauria Pau Riba, Calamaro i els Radio Tarifa al complet. Sanjosé X. Sanjo sex. Històries quotidianes de Temps i rellotge [Bankrobber, 2007]. Segons. Millor Cançó d’Autor en Català 2007, segons la crítica [Enderrock]. Estimat, segons el públic.


00.00 iX [post-pop activista, l’Alcoià].

http://mricoflims.org/vingava_ix

Amb un estil seu, amb força suc i bruc, aquest Plis-play lúdic luddita presenta en directe la seua primera producció: Cançons d'amor i activisme mil·lèsim, un retrat irònic, en clau cabaretera, de l’artivisme polític més underground de la BCN actual. Cançons d'amor i…fou publicat pel duet burret l’any 2006 a través de la discogràfica G3G Records, en llicència copyleft, tot i que en la seua pàgina web també pot hom descarregar-lo gratuïtament, ja que com Piu i Marquet proclamen: "Compartir dóna gustet". Per favor-juguem.


01.00 ReigBord [folk-trip-reggae, Arenys de Mar].
ReigBord naix a les recialles de 1999 a Cal Grogui, una casa mig grogui, mig residu, d’Arenys de Mar [Barcelona], on s’agrupaven joves de diferents febrors artístiques. Durant tots aquests anys han treballat de valent per tal de trobar la fungifórmula, i pel camí publicar el primer Bones Festes. A l’albada d’aquest 2008 fan un stage-fungi a Istanbul. Sota el sol negre de la mitja lluna, davall el Fungusol, els ReigBord s’expandeixen i amaniten el que gravaran després de l’estiu: el seus segons bons desigs.


Daniel Olmo [videoartista, Alcoi].
http://www.danielolmoboronad.com/

De nou Daniel s’encarregarà de fer entrar els artistes i de fer-nos enfornar dins del fest (IV) al ras. Daniel carregarà el canó i per la boca dardarà, sarbatana, càrregues que plauen lleugeres, vídeos de creació. Daniel és part de VerdCel; de nou, els d’Alcoi tenen, recent desfornat, l’espectacle Sàmara.


+ info: lacasacalba@gmail.com


Adaptació textos: Francesc Bononad.



3r pop al carrer.

FESTIVAL

La tercera edició del festival "Pop al Carrer" se celebrarà com els darrers dos anys al Passeig dels Tarongers de la platja de Tavernes de la Valldigna [la Safor], a cinquanta metres i escaig de la Mediterrània, a partir de les 20.30 hores del capvespre del divendres 20 de juliol de 2007.
Enguany ampliem el radi d’acció, mirant cap al nord, per a presentar dues propostes diferents però complementàries dins de la cultura rock. D’una banda, tindrem al pioner del rock català, un artista inclassificable, provocador i visionari: Pau Riba, qui vindrà amb l’espectacle Ribaibal, acompanyat de la seua guitarra i de les projeccions i danses de Memi March i Aina March, respectivament. I d’altra, el nou projecte pop d’Helena Casas, cantant del duet avant-folk Pomada, batejat amb el nom de Conxita, com la de la cançó del Pau Riba —"Ei Conxita Casas, si en fa d’anys!"
Així mateix, comptarem amb tres propostes emergents de la música popular contemporània feta al País Valencià: Senior [l’Horta], Arthur Caravan [l’Alcoià] i Amanida Peiot [la Valldigna]. I com a contrapunt, gaudirem de les noves cançons del mestre del rock mediterrani, Remigi Palmero [la Ribera Alta].
El festival es completarà amb la participació especial de l’actor i poeta valencià Héctor Arnau, qui exercirà de mestre de cerimònies abans de cadascuna de les actuacions que aniran alternant-se al dos escenaris, un de més menut per a les actuacions més acústiques —format d’autor—, i un altre més gran per a les actuacions més elèctriques —format pop-rock.
I com a novetat, s’inclouran les projeccions audiovisuals de Daniel Olmo, component del grup multidisciplinar VerdCel, que tractaran principalment la temàtica de la cultura de carrer.
Tot açò amb el patrocini de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i de la Mancomunitat de la Valldigna, amb la col·laboració de diverses entitats privades de la comarca, i de Gandia TV i Info TV.
Les diferents activitats del festival es desenvoluparan en el següent ordre i horari:

[20.30 h] Presentació del festival, a càrrec de l’actor Héctor Arnau.

Fill del Cap i Casal, Héctor Arnau es va desplaçar a viure a la Ciutat Comtal a fi de donar eixida als seus projectes personals i artístics. El xicot Arnau és un agitador, un polvorí amb llengua de foc, un paladí de la llibertat, del moviment okupa barceloní, això sí: sense rastes, ni arracades al melic. Ha editat dos poemaris, El insomne, i, recentment, Y el hambre y los ciegos, els quals nodreixen les seues sorprenents performances. Per al nostre festival Héctor se n’ocuparà d’introduir els altres artistes [ell també ho és] i de fer seguir les parts de l’espectacle.




[21.00 h] Senior + El Cor Brutal _rock d’autor, València.

No és un nouvingut al món de la música, porta mitja vida entre cordes i vàlvules. Tampoc és un veterà de la resistència, fa dos anys que ha iniciat la seua carrera de cantautor rock, després d’editar un parell de treballs amb Landy. Es tracta doncs de la reconstrucció personal de M. A. Landete a través de microcròniques cantades de la manera més crua i directa: amb el cor a la mà. Tot i que diu que se sent major —ací tenim la raó del seu nom—, les seues cançons vessen la mateixa sinceritat i entusiasme que els infants amb ulls esbatanats.
[21.45 h] Conxita_ pop domèstic, Sabadell.

Facturen el que ells anomenen "pop trist de la quotidianitat": lletres manllevades de poetes propers, paraules que apareixen als discos que escolten o que escriuen els amics amb qui fan la sobretaula; cançonetes amb mel i llimona, fetes amb molta cura i sensibilitat, com els titelles de la "tieta Assunción". L’any passat editaren el seu primer treball discogràfic, Amb lletra petita, amb el qual han rebut el premi al millor disc pop-rock del 2006 atorgat per la revista especialitzada Enderrock.

[22.50 h] Pau Riba_ cançó psicodèlica, Tiana.

Heroi de la contracultura, artivista de la provocació, Pau Riba es revisita perquè li ve de gust. Ribaibal, doncs. Un espectacle que conjumina la paraula amb les ombres xineses, les al·lucinacions sonores amb les corregudes de caragols. Mentrestant, un pinzell guixa l’aire. Els astres reben el senyal, els gripaus i les sargantanes prenen nota. Tot està preparat. La disbauxa, garantida. Tan sols hi faltes tu.


[00.05 h] Remigi Palmero_ pop d’autor, Alginet.

Després d’una temporada recomponent les peces del seu laberint artístic, Remigi Palmero torna lleuger com el vent, amb un repertori de noves cançons, que continuen forjant-se dia a dia en els escenaris que calciga. I és que el directe és la millor carta de presentació per a un artista que muda de pell contínuament, en una prova inequívoca d’acceptació de la màxima "Viu el moment". Un altre clàssic renovador entre nosaltres, i per molts anys!

[01.00 h] Arthur Caravan_ pop viatger, Alcoi.

Projecte encapçalat per l’alcoià Pau M. Soler, l’altra cara del duet experimental Ix i guitarrista dels iconoclastes Jalea Real, a més de ser el productor del segon disc dels VerdCel, el qual ha obtingut diverses mencions i premis. Les seues cançons omplin els carrerons d’una flaire existencialista, sempre inconformista, i delitosament evocadora i bucòlica.

[02.00 h] Amanida Peiot_ pop tavernícola, la Valldigna.

La família peiotaire creix, mentre l’univers s’expandeix. Ara ja en són set els tripulants de l’espai interior, amb les incorporacions de Francesc Mifsud a la trompeta, Hugo Canet al saxòfon i Gerard Verger a l’acordió i saxòfon. Així, els nous arranjaments donen ales a aquesta formació de la Valldigna que presentarà el seu repertori més jogasser. I és que la proclama continua sent la mateixa: "Toca el terra i mira les estrelles!"




FESTA-PRESENTACIÓ

Dissabte 9 de juny tingué lloc al carrer de LaCasaCalba, és a dir, al carrer Cervantes de Tavernes de la Valldigna, la festa presentació de la tercera edició del festival Pop al Carrer, que se celebrarà una vegada més al Passeig dels Tarongers de la Platja de Tavernes de la Valldigna el divendres 20 de juliol.

Així a partir de les 23.00 h, i a banda de la presentació del cartell d’aquest estiu es pogué gaudir de l’actuació de Transportes Hernández y Sanjurjo, projecte paral·lel de Julián H., líder Siniestro Total, i Rómulo S., ex acordionista de Os Diplomaticos de Montealto, que presentaren el seu segon àlbum “Vista Alegre”, recentment publicat per Discos de Freno, la discogràfica que dirigeix el propi Julián H. I també de Les Mãedéus, una proposta en clau acústica encapçalada per Toni de l’Hostal, un activista de l’ironia, el sarcasme i la mala llet. Això sí, tots ells ben templats. L’animació musical es completà amb la participació especial de La Petita Orquestra Peiotaire, alter ego del grup valler Amanida Peiot. Abans de tot açò, però, es projectà el documental realitzat per Barret Films al voltant de la segona edició del festival.




2n pop al carrer.



Segona edició del "Pop al Carrer". Una nova mostra de la música popular contemporània que brolla d’aquestes terres encara fèrtils amb entusiasme i decisió; enguany més diversa i nombrosa. Així, divendres 21 de juliol es podran escoltar al passeig dels Tarongers de la platja de Tavernes de la Valldigna [zona de la Goleta], ritmes tribals des del Carme de València, intervencions de caire teatral, pop obert al mediterrani i cançó d’autor renovada. Tot açò amb el suport de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i de la Mancomunitat de la Valldigna, així com d’altres entitats privades de la comarca, i la producció de LaCasaCalba. En concret, el festival s’encetarà a les 20.02 h amb la intervenció de l’actor Xavi Learreta que encarnarà el personatge del Dr. Sensaloni, un curandero procedent d’un temps pretèrit que té solucions per a qualsevol malaltia, ja siga física o espiritual, i que exercirà de mestre de cerimònies de les tres actuacions en format acústic que tindran lloc a l’escenari petit:

[20:30] Sergi Contrí [Dénia]. Presentarà el seu primer disc "Comptant sargantanes", editat aquest any per Cambra records i produït amb molta cura per Vicent Galán "Fiti", dels primigenis Munlogs. Un treball deliciós, on el jove cantautor de la Marina ens fa partícep del seu món que també és el nostre.

[21:15] VerdCel [Alcoi]. Alfons Olmo i Carles Llinares encapçalen aquesta aventura artística on barregen música, poesia, teatre i art visual. A més aquest any han editat el llibre-disc, "PaisViatge" [Cambra records], amb el qual han obtingut un bon grapat de premis, com ara el millor disc de cançó d’autor dels Premis Ovidi, organitzats pel Col·lectiu de Músics i Cantants del País Valencià, Ovidi Montllor.

[22:15] M [València]. Cap visible de la productora CreacionesMalatesta, Nèstor Mir és M, un agitador musical que canta evocadores cançons en francés, que discorren entre els chansoniers contemporanis i els folkies nord-americans de tota la vida. També presenta nou disc, "De l’amour à l’abîme" [Malatesta Records], acompanyat de Salva Fito d’Emma Get Wild.

Tot seguit, començaran les actuacions a l’escenari gran [6.000 W de so i 24.000 W d’il·luminació]:

[23:00] Òscar Briz [l’Alcúdia]. Fill del pop mediterrani, cantautor de paraula clara i guitarra rebel, Òscar Briz s’ha convertit en un referent de la cançó PoPular valenciana, amb tres discos en solitari, l’últim dels quals, "Identitat aliena" [Ventilador], ha despertat definitivament l’afecte d’un públic cada vegada més nombrós i el reconeixement de la crítica especialitzada.

[00:45] Re-percussion [València]. Principals valedors del "So Karme", aquesta formació multicultural beu de la tradició afro-americana per a desenvolupar la seua personal sonoritat, de la qual emanen ritmes tribals, efectes digitals i melodies de la gran ciutat. Presentaran nou repertori. I en acabar els concerts, hi haurà sessió dels punxadiscos galàctics del Col·lectiu La Calva.
1er Pop al Carrer

El divendres 19 d’agost de 2005 se celebrà a la platja de Tavernes de la Valldigna el 1er Pop al Carrer, en un ambient marcadament festiu i en consonància amb les tres actuacions que s’hi oferiren: Pau Alabajos i els músics furtius, Julio Bustamante amb Remigi Palmero i Amanida Peiot.

En primer lloc, i en acabar de degustar el catering que prepararen amb molta cura la ramificada família del Col·lectiu La Calva, férem una introducció parlada d’allò que significava per a nosaltres la cultura popular i la seua relació amb el carrer, la qual cosa explicava perquè s’havien penjat dels arbres dites populars dins de bosses de plàstic a mode de fruits.

Acte seguit començà la primera actuació de la nit. Així, s’escoltà la reflexiva veu del jove cantautor torrentí Pau Alabajos, que vingué acompanyat dels músics furtius. Tota una delícia.
Després li tocà el torn a Julio Bustamante i Remigi Palmero, les estrelles de la nit, que oferiren una actuació sensual farcida de percussions acurades, guitarres amb tocs caribenys i dolces melodies.

Finalment actuà el grup valler Amanida Peiot, els quals debutaren a la Valldigna, al voltant de les 2 de la matinada, després d’haver estat muntant des de les 8.30 del matí la infrastructura necessària per al concert amb la resta de col·laboradors.

Aquella nit acudiren a la Plaça dels Tarongers vora 400 persones, de distinta condició i edat –els xiquets i els majors foren els principals protagonistes de la primera part del concert. Tenim constància que vingué gent de fora –Pego, Benicarló (!), València, Alzira o Carcaixent– a propòsit del festival. O siga que aconseguírem allò que ens proposàrem des d’un inici: traure la gent al carrer per a gaudir de bona música, en un ambient tranquil i divertit.

Programacions [Notes al peu, cicle de música pop].

A la tardor del 2008 continuarà la programació d'un nou cicle de música pop a l'Octubre CCC. En breu tindreu més informació.

1a edició del Cicle de Música Pop, Notes al Peu.

Octubre, centre de cultura contemporània
C. Sant Ferran, 12 de València.
20.00 h, 3 €.

"Notes al peu" és una crida de citació: signes gràfics representatius del sons musicals [notes] que remeten al límit, als marges, a la perifèria [al peu]. També és proximitat, petit format, i experimentació musical.

Programació: LaCasaCalba. 2007.

27/04 Sanpedro [pop, Barcelona].
28/04 Òscar Briz [pop d'autor, l'Alcúdia].
03/05 Xavier Baró i l'Art de Troba [cançó, Lleida].
10/05 Sanjosex + Mazoni [rock acústic, l'Empordà].
17/05 De Calaix [nou folk vocal, l'Empordà].
24/05 Ix + Hèctor Arnau [post-pop experimemtal, l'Alcoià/València].
31/05 Màrius Asensi i 21 grams [cançó, la Ribera Alta].
07/06 Transportes Hernández y Sanjurjo [folk post-industrial, Galiza], projecte paral·lel de Julián H. de Siniestro Total i Rómulo S. de Os Diplomaticos de Montealto.
14/06 Joan Miquel Oliver [pop, Mallorca], guitarrista i compositor d'Antònia Font.
21/06 Mariona Font [cançó, Torroella de Montgrí].
28/06 Ruper Ordorika [rock d'autor, Euskadi].


Agència [Remigi Palmero, Amanida Peiot, Ix, Senior, Arthur Caravan]

Remigi Palmero.

Després d’una llarga temporada recomponent les peces del seu laberint artístic, Remigi Palmero, l’autor de l’àlbum Humitat relativa*, peça fonamental del rock mediterrani, presenta nou disc i espectacle, "Sense comentaris"; amb un bon grapat de temes que el col·loquen de nou a l’avantguarda del pop d’autor més contemporani i compromés.
Així, enmig de la borrasca global que ens afecta, R. Palmero ha apostat per una gravació a veu i guitarra. I és que les cançons són allò important, les que manen i dirigeixen aquesta producció decididament austera, minimalista i profundament arrelada en el seu autor, cosa d’agrair en aquest temps tant saturat de decibels, informació i pompositats innecessàries.
A més a més, els textos han sigut treballats amb molta cura, sense allunyar-se en cap moment, però, del llenguatge planer i proper, ço és, del carrer, que sempre ha caracteritzat el músic d’Alginet.

Discografia seleccionada:
"Humitat relativa" [1979, Puput-Zafiro]
"Provisions" [1987, Xiu Xiu Records]
"Afuera-adentro" [1989, PDI]
"Emparin" [1992, EDC Mediterrània]
"Línia de foc" [1994, EGT-Discmedi]
"Cántame mis canciones" Tribut a Jackson Browne [1998, Columna]

Bibliogafia:
"Cançons-Canciones" [1988, U. Estabile]
"Línia de foc" [1994, Ed. De la guerra]

* Treball inclòs a la llista dels 50 millors discos del pop espanyol publicada per la revista especialitzada EFE-EME i a la llista dels 100 millors discos del rock català i la cançó publicada per la revista especialitzada Enderrock.


Amanida Peiot.

Quatre és el nombre de tripulants d’aquesta aeronau musical que, un bon dia de la tardor del 2003, decidiren batejar amb el nom d’Amanida Peiot. I ho feren en honor al nom artístic que una mestra mexicana, d’origen català, feia servir als recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola. Però també perquè reflecteix amb claredat l’essència de la seua aventura: una combinació no mesurada de diversos ingredients musicals, que navega a la recerca de nous paratges on expressar les seues emocions i il·lusions.LaCasaCalba és el centre d’operacions des d’on planifiquen i enllestixen la maquinària necessària per als seus viatges sònics. Para atenció perquè en qualsevol moment descarreguen el pròxim muntatge al terrat de ta casa! Com diu la dita popular: "el que avisa no és traïdor".

Ix.

Amb un estil personal i atrevit aquest duet valencià mostra en la seua primera producció un retrat de l’activisme "polític" contemporani, des d'una perspectiva irònica i cabaretera. El disc s’anomena "Cançons d'amor i activisme mil·lèsim" i el publicaren el 2006 a través de la discogràfica G3g Records [Pascal Comelade, Cabo San Roque, Pierre Bastien, Pau Riba...], en llicència copyleft, tot i que a la seua pàgina web també es pot descarregar gratuïtament, perquè com ells afirmem: "regalar i compartir dona gustet". Actualment segueixen (re)presentant el seu disc d'una manera fresca i elegant, que no sol deixar indiferent a ningú.


Senior + El Cor Brutal.

"Parir cançons, això és el que faig. Contar el que em passa, suposant que abans ja li ha passat a algú o li passarà aviat. Ser honest amb mi mateix i amb tot el que m’envolta. Creure que la creació naix de la introspecció i de les ganes de contar-li a la gent els xicotets descobriments que u va fent sobre açò tan curt ple de nits tan llargues anomenat vida. Reconstruir-me, aconseguir la plenitud."- Senior.

Després de recórrer els camins del noise [Elephantiasis] i del power pop [Surfer Joe, grup del què sorgiren altres formacions: Euro-Trash Girl o Polar], publica dos àlbums amb Landy [Rock is on, 2001, i Straight, 2003], en la línia del millor rock nord-americà de tota la vida. I des de fa un parell d’anys ha mamprés la seua carrera en solitari amb el nom artístic de Senior, sense accent, presentant les "Cròniques de la Reconstrucció". Actualment el podem escoltar acompanyat de la seua banda, El Cor Brutal, composta per Juan Luis Tormo [baix], Pedro Bueno [guitarra], Endika Martin [teclats] i Rafa Ferreiro [bateria]. Després de l'estiu editaran el seu primer treball enregistrat aquesta primavera a Montevideo: "L'Experiència Gratificant".

Arthur Caravan.

Des d'Alcoi apareixen els Arthur Caravan, un quintet amb un contundent directe i un càlid repertori el qual es troben enregistrant actualment i que s’editarà aquest any. Diuen que les seves cançons evoquen un flaire existencialista, sempre inconformista i delitosament evocador i bucòlic. D’altra banda, són una formació experimentada, part dels seus membres són a les files de Jalea Real ["Vinga va!", disc nominat als premis Ovidi Montllor del 2007 en la categoria rock] i Ix [projecte de cançò experimental], que oscil·la entre el compromís artístic de l’Ovidi Montllor, els sabors mediterranis de Remigi Palmero i Pep Laguarda & Tapineria, les textures de Can o la Velvet Underground i el lirisme de la nouvelle chanson francesa. À découvrir absolument!

dilluns

Empremtes en la neu.

Potser és aquest llibre un autèntic cas d’artefacte literari on l’assaig, la filosofia, la poesia, la fotografia i la narrativa curta s’entrelliguen en un tapís coherent. Aquestes Empremtes empenyen, i calciguen una senda que mena el lector fins a estances ignotes, on pot establir un diàleg íntim amb si i amb la literatura. Que no ens confonga la barbamequeria del seu autor; el risc, la qualitat i un reeixit llenguatge passegen apler per tots i cadascun dels racons del llibre. No es pot dir blat, tampoc gat, que no siga al sac i ben lligat, però tal vegada tenim a mà la primera obra d’un escriptor; no ho sabrem si no ens endinsem en el seu paisatge nevat. No estarà de massa, doncs, donar-li una oportunitat a aquesta nova veu que beu de moltes veus: Kafka, Auster, Monterroso, Sòria, Melville, Hawthorne, Camus... Sense quimeres endavant. Passen i fruesquen dels textos i de les fotografies —oftalmocontes tots—, de lectura i visió ara plaent, ara claustrofòbica, ara intrigant, ara punyent, sempre, sí, d’un uppercut esbalaïdor.

Francesc Bononad [Tavernes de la Valldigna_País Valencià_ 1977] és llicenciat en filosofia per la Universitat de València Estudi General. Seus són els textos que conformen la part escrita d’aquestes "Empremtes en la neu".

Isa Cogollos [Gandia_País Valencià_1975] i Mireia Peris [Benifairó de la Valldigna_País Valencià_1979] aporten el seu ull fotogràfic a l’obra.

DEIXA LA TEUA EMPREMTA:
Ara i ací pots aportar la teua mirada sobre els relats i fotografies publicades en aquesta obra de vocació participativa.