Agència [Remigi Palmero, Amanida Peiot, Ix, Senior, Arthur Caravan]

Remigi Palmero.

Després d’una llarga temporada recomponent les peces del seu laberint artístic, Remigi Palmero, l’autor de l’àlbum Humitat relativa*, peça fonamental del rock mediterrani, presenta nou disc i espectacle, "Sense comentaris"; amb un bon grapat de temes que el col·loquen de nou a l’avantguarda del pop d’autor més contemporani i compromés.
Així, enmig de la borrasca global que ens afecta, R. Palmero ha apostat per una gravació a veu i guitarra. I és que les cançons són allò important, les que manen i dirigeixen aquesta producció decididament austera, minimalista i profundament arrelada en el seu autor, cosa d’agrair en aquest temps tant saturat de decibels, informació i pompositats innecessàries.
A més a més, els textos han sigut treballats amb molta cura, sense allunyar-se en cap moment, però, del llenguatge planer i proper, ço és, del carrer, que sempre ha caracteritzat el músic d’Alginet.

Discografia seleccionada:
"Humitat relativa" [1979, Puput-Zafiro]
"Provisions" [1987, Xiu Xiu Records]
"Afuera-adentro" [1989, PDI]
"Emparin" [1992, EDC Mediterrània]
"Línia de foc" [1994, EGT-Discmedi]
"Cántame mis canciones" Tribut a Jackson Browne [1998, Columna]

Bibliogafia:
"Cançons-Canciones" [1988, U. Estabile]
"Línia de foc" [1994, Ed. De la guerra]

* Treball inclòs a la llista dels 50 millors discos del pop espanyol publicada per la revista especialitzada EFE-EME i a la llista dels 100 millors discos del rock català i la cançó publicada per la revista especialitzada Enderrock.


Amanida Peiot.

Quatre és el nombre de tripulants d’aquesta aeronau musical que, un bon dia de la tardor del 2003, decidiren batejar amb el nom d’Amanida Peiot. I ho feren en honor al nom artístic que una mestra mexicana, d’origen català, feia servir als recitals de contes que oferia arreu del desert de Chihuahua, on visqué des què els seus pares arribaren exiliats en acabar la guerra civil espanyola. Però també perquè reflecteix amb claredat l’essència de la seua aventura: una combinació no mesurada de diversos ingredients musicals, que navega a la recerca de nous paratges on expressar les seues emocions i il·lusions.LaCasaCalba és el centre d’operacions des d’on planifiquen i enllestixen la maquinària necessària per als seus viatges sònics. Para atenció perquè en qualsevol moment descarreguen el pròxim muntatge al terrat de ta casa! Com diu la dita popular: "el que avisa no és traïdor".

Ix.

Amb un estil personal i atrevit aquest duet valencià mostra en la seua primera producció un retrat de l’activisme "polític" contemporani, des d'una perspectiva irònica i cabaretera. El disc s’anomena "Cançons d'amor i activisme mil·lèsim" i el publicaren el 2006 a través de la discogràfica G3g Records [Pascal Comelade, Cabo San Roque, Pierre Bastien, Pau Riba...], en llicència copyleft, tot i que a la seua pàgina web també es pot descarregar gratuïtament, perquè com ells afirmem: "regalar i compartir dona gustet". Actualment segueixen (re)presentant el seu disc d'una manera fresca i elegant, que no sol deixar indiferent a ningú.


Senior + El Cor Brutal.

"Parir cançons, això és el que faig. Contar el que em passa, suposant que abans ja li ha passat a algú o li passarà aviat. Ser honest amb mi mateix i amb tot el que m’envolta. Creure que la creació naix de la introspecció i de les ganes de contar-li a la gent els xicotets descobriments que u va fent sobre açò tan curt ple de nits tan llargues anomenat vida. Reconstruir-me, aconseguir la plenitud."- Senior.

Després de recórrer els camins del noise [Elephantiasis] i del power pop [Surfer Joe, grup del què sorgiren altres formacions: Euro-Trash Girl o Polar], publica dos àlbums amb Landy [Rock is on, 2001, i Straight, 2003], en la línia del millor rock nord-americà de tota la vida. I des de fa un parell d’anys ha mamprés la seua carrera en solitari amb el nom artístic de Senior, sense accent, presentant les "Cròniques de la Reconstrucció". Actualment el podem escoltar acompanyat de la seua banda, El Cor Brutal, composta per Juan Luis Tormo [baix], Pedro Bueno [guitarra], Endika Martin [teclats] i Rafa Ferreiro [bateria]. Després de l'estiu editaran el seu primer treball enregistrat aquesta primavera a Montevideo: "L'Experiència Gratificant".

Arthur Caravan.

Des d'Alcoi apareixen els Arthur Caravan, un quintet amb un contundent directe i un càlid repertori el qual es troben enregistrant actualment i que s’editarà aquest any. Diuen que les seves cançons evoquen un flaire existencialista, sempre inconformista i delitosament evocador i bucòlic. D’altra banda, són una formació experimentada, part dels seus membres són a les files de Jalea Real ["Vinga va!", disc nominat als premis Ovidi Montllor del 2007 en la categoria rock] i Ix [projecte de cançò experimental], que oscil·la entre el compromís artístic de l’Ovidi Montllor, els sabors mediterranis de Remigi Palmero i Pep Laguarda & Tapineria, les textures de Can o la Velvet Underground i el lirisme de la nouvelle chanson francesa. À découvrir absolument!