Empremtes en la neu.
Potser és aquest llibre un autèntic cas d’artefacte literari on l’assaig, la filosofia, la poesia, la fotografia i la narrativa curta s’entrelliguen en un tapís coherent. Aquestes Empremtes empenyen, i calciguen una senda que mena el lector fins a estances ignotes, on pot establir un diàleg íntim amb si i amb la literatura. Que no ens confonga la barbamequeria del seu autor; el risc, la qualitat i un reeixit llenguatge passegen apler per tots i cadascun dels racons del llibre. No es pot dir blat, tampoc gat, que no siga al sac i ben lligat, però tal vegada tenim a mà la primera obra d’un escriptor; no ho sabrem si no ens endinsem en el seu paisatge nevat. No estarà de massa, doncs, donar-li una oportunitat a aquesta nova veu que beu de moltes veus: Kafka, Auster, Monterroso, Sòria, Melville, Hawthorne, Camus... Sense quimeres endavant. Passen i fruesquen dels textos i de les fotografies —oftalmocontes tots—, de lectura i visió ara plaent, ara claustrofòbica, ara intrigant, ara punyent, sempre, sí, d’un uppercut esbalaïdor.Francesc Bononad [Tavernes de la Valldigna_País Valencià_ 1977] és llicenciat en filosofia per la Universitat de València Estudi General. Seus són els textos que conformen la part escrita d’aquestes "Empremtes en la neu".
Isa Cogollos [Gandia_País Valencià_1975] i Mireia Peris [Benifairó de la Valldigna_País Valencià_1979] aporten el seu ull fotogràfic a l’obra.
DEIXA LA TEUA EMPREMTA:
Ara i ací pots aportar la teua mirada sobre els relats i fotografies publicades en aquesta obra de vocació participativa.

1 comentaris:
L'espectacle que ens brindà -just ahir- la presentació de les Empremtes en la neu, ens deixà, a mi i a la meua companya, corpresos i admirats. He de confessar que esperava el mateix rotllet de sempre, és a dir, un monòleg a dos o tres veus aspre i espés entre un editor seriós i preocupat per la venda, i uns escriptors nerviosos i atemorits per la presència incerta de públic. Però, ben al contrari, a mesura que avançava la presentació, em vaig adonar que hi existia un vincle roent i corpori entre el públic, entusiasmat i entusiasmable, i tots els artistes del show d'assalts. En fi, una vesprada-nit d'ensomni.Enhorabona!
Publica un comentari
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Pàgina principal